Perfilant el tema de recerca

Tornant a mirar la tesis de l’Olatz López, m’he adonat de què quan es vol analitzar algun aspecte fent una comparació amb aguna variable diferent, no cal que hi hagi absència o no de la variable sino que pot ser una tipologia diferent.

Per tant, el què he pensat és recollir la idea què tenia per treballar: “Comentaris dels companys en els portafolis” per a transformar-lo en: “com (en quin grau…) els comentaris dels companys durant el procés del portafolis digital afavoreixen (o no) en la competència transversal d’autorregulació“.

Anuncios

Dejar un comentario

Valoració grupal dels portafolis

En relació a una de les propostes per a treballar els portafolis des d’un enfocament sòciocultural on es promovia la comunicació entre els companys, he trobat una proposta semblant (no duta a terme) en un article.

Elena Barberà, Guillermo Bautista, Anna Espasa i Teresa Guasch descriuen l’ús del portafolis de la UOC en una primera experiència per al Practicum de Psicopedagogia. Aquest article destaca molts dels aspectes que ja es contemplaven en el projecte Carpeta Digital. Tot i que també declaren la recerca des d’un enfocament sòcioconstructivista, en l’últim punt de les seves conclusions es proposa una avaluació de les evidències durant i/o al final del procés entre iguals, entre els companys, aportant elements concrets per a cadascuna.

Un dels objectius d’aquesta activitat és “crear una situación de regulación educativa y de comunicación didáctica de interés para el estudiante que  emite la valoración, para aquél que la recibe y para el grupo de clase”.

BARBERÀ, Elena; BAUTISTA, Guillermo; ESPASA, Anna; GUASCH, Teresa (2006). «Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red». En: Antoni BADIA (coord.). Enseñanza y aprendizaje con TIC en la educación superior [monográfico en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 3, n.° 2. UOC. [Fecha de consulta: 11/06/09]. <http://www.uoc.edu/rusc/3/2/dt/esp/barbera_bautista_espasa_guasch.pdf&gt;

Dejar un comentario

Knowledge of / Knowledge about

A l’article de Marlene Scardamalia i Carl Bereiter “Knowledge Building: Theory, Pedagogy and Technology” es fa referència a la diferència entre knowledge of (de) i knowledge about (sobre).

En una comunitat en la qual es treballa el coneixement, hi ha moltes visions, i segons els autors l’estat de la qüestió només existeix en el discurs de la mateixa. En canvi, en un inici de la comunitat el discurs és més dispers.

En el cas dels portafolis, hi pot haver persones que parlin més sobre el coneixement d’un tema i altres del tema. Sobretot, això pot passar en l’últim període d’uns estudis en el què es comença a tenir o a establir una experiència laboral. No obstant, si en els portafolis han de reflexionar sobre una matèria, probablement es mantindrà aquest discurs, encara que hagi crescut presencial o virtualment. Per tant, podria ser un tema a tenir en compte en la recerca, ja que a més, el knowledge of pot estar més arrelat en evidenciar competències.

Dejar un comentario

Altres recerques sobre portafolis i competències

Amb l’arribada del ja real EEES hi ha diverses iniciatives per a l’avaluació de les competències. Per a aquesta avaluació s’han proposat també vàries metodologies. Una d’elles és l’ús dels portafolis, i en especial dels eportfolio (portafolis electrònics, digitals, virtuals,…-hi ha tota una categorització per a cada nom, però englobarem tots com a eportfolio). Aprofitant l’avinentesa està bé anar recopilant alguns:

FATCAT intenta resoldre, entre altres, la cooperació de l’avaluació entre els companys, el professor, i un mateix, per a una sèrie de competències determinades.

MultiplePortfolio (EIfe-L)

UOC

MAHARA

UCT

UB

Comments (2)

Portafolis individuals VS enfocament sòciocultural

Revisant la tesis realitzada per Olatz López amb títol: El portafolio digital discente como metodología evaluativa innovadora. Estudio de caso (…) he llegit un apartat  dedicat a l’enfocament sòciocultural.

Si bé, té en compte la pertinença a un grup social, contempla referències sobre la relació IHO, enfocat a eines d’aprenentatge col·laboratiu com el fòrum.

Per tant, la relació entre aquest enfocament i els portafolis individuals, es segueix donant en el diàleg que es pot generar entre l’alumne i el professor. Mercer (2001) anomena a aquest espai Zona de Desenvolupament Intermetal (ZDI). És en aquest on l’objectiu de  l’estudiant acaba sent producte de l’avanç d’un diàleg (interpensamiento segons l’autor) entre el/s professor/s, pel què l’objectiu també ho serà per aquest/s.

I és aquí, on veiem que les tasques estan compartides, on cadascú té un rol, tenen un objectiu comú, i formen part d’un grup que els identifica.

Mercer, N. (2001). Palabras y mentes. X: Paidós, pp.181-182.

Dejar un comentario

Escollint teories a simple vista

Amb una primera lectura de les diferents teories de l’enfocament sòcio-cultural (dels apunts de les sessions presencials) puc anar escollint quines em poden ajudar a limitar la meva pregunta de recerca, i quines s’allunyen més de la meva idea inicial.

Possiblement, no sigui una bona estratègia pensar en les teories adients en una recerca, ja que potser aquestes s’han de fer en una fase que no és la inicial. No obstant, penso que és bo tenir-les una mica clares per acabar de definir-ho i analitzar els elements que podran donar més joc.

Si bé la recerca anirà encaminada a portafolis digitals (que tenen un fort component de reflexions i d’evidències) i competències transversals, podriem escollir directament la vessant constructivista més piagetiana,la sòcio-constructivista. Però, si tenim en compte la vessant que ens toca podem centrar-nos en algunes de les anteriors teories.

La teoria de la construcció social de coneixement ens serviria en una recerca en la qual el portafolis es generés en grup i posteriorment hi haguéssin reflexions inviduals.

D’altra banda, la teoria de l’activitat menciona una sèrie de components per fer una anàlisi: subjecte que aprèn, instruments (semiòtics), objectius, pautes de divisió de tasques i una comunitat de referència. Una recerca relacionada amb aquesta podria valorar la interacció entre l’alumne, el professorat i els companys que es dóna en els comentaris de les diferents i contínues evidències mostrades als portafolis.

De la mateixa manera, si aquests diàlegs serveixen per organitzar accions futures (desenvolupament i millores de les evidències) i per entendre tant les evidències de l’alumne com els comentaris i continguts del docent es pot dir que es posa en joc la teoria de la cognició distribuïda.

La teoria de la cognició situada en la recerca, tindria lloc si prenem el context social com un grup de persones amb l’interès d’una temàtica concreta (o assignatura/es) que publiquen a internet a través de l’eina Carpeta Digital. D’aquesta manera, que el coneixement que es publica té un significat propi i grupal (social en el mateix grup).

Encara que amb els apunts inicials de l’assignatura Línies de Recerca en Entorns Digitals-Enfocament sòcio-cultural podem treure algunes teories vàlides per una possible recerca sobre els temes mencionats, cal a partir d’ara, llegir més i extreure més idees i conceptes.

Dejar un comentario

L’enfocament sòcio-cultural

Per  començar a reflexionar sobre els models teòrics de l’enfocament sòcio-cultural és bo començar per aclarir alguns conceptes o idees principals.

Aquest enfocament vé arrel del constructivisme i de les idees vigotskianes. Per tant, la interacció amb altres persones i el context, són elements essencials. Aquest context, serà únic per sòcilament i culturalment, i s’estudiarà la construcció de significat que es dóna dintre d’aquest.

S’ha de tenir en compte, però, que si es volgués estudiar els elements: espais, regles, processaments cognitius,… (els medis de les interaccions) en un conjunt social, llavors estariem endinsant-nos en la corrent sòcio-constructivista (piagetiana).

Tenim 6 teories principals per a fer una petita reflexió entorn d’elles. Aquestes són:

  1. Teoria de la Cognició Distribuïda (distributed cognition)
  2. Teoria de la Cognició Compartida (shared cognition)
  3. Teoria de la Cognició Situada ( situated cognition)
  4. Teoria de l’Acció Situada (situated action)
  5. Teoria de l’Activitat (activity theory)
  6. Teoria de la Construcció Social de Coneixement (social Knowledge building)

Dejar un comentario

Older Posts »